Conservador de l'art gironí : Joan Subias va dedicar tota la vida a la preservació i reivindicació dels grans monuments històrics / Eduard Puig Vayreda, text
Puig i Vayreda, Eduard


En: Revista de Girona. Girona. Any 55, núm. 254 (maig-juny 2009), p. 64-67 : il. (Patrimoni) 

Salvador Dalí's references from Catalonia and the Empordà / Mariona Seguranyes
Seguranyes Bolaños, Mariona


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 11 (2018) , p. 73-87
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autora.

Salvador Dalí was born in Figueres, an open-minded city with republican ideals at a time when the myth of the Empordà as the heart of Catalonia, as the poet Joan Maragall described this place, was being forged. The friends of his father, the notary Salvador Dalí Cusí, commissioned his first works, which bore the symbols of the Empordà, such as sardanes (the traditional circle dance). Figueres is also where the revolutionary Dalí emerged, a close friend of Martí Vilanova and Jaume Miravitlles. And the landscape of the Empordà, with its clear blue sky, is the driver behind his creative works. Referents to Catalonia and the Empordà appear throughout his entire career and become the essence of his oeuvre; today, many of them have become universally recognised thanks to this genius from the Empordà. In this paper, we shall reveal these referents.

Els Referents catalans i empordanesos de Salvador Dalí / Mariona Seguranyes
Seguranyes Bolaños, Mariona


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 11 (2018) , p. 163-175
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autora.

Salvador Dalí neix a Figueres, una ciutat oberta amb uns ideals republicans, en el moment de la creació del mite de l'Empordà com a cor de Catalunya, tal com descriu aquest indret el poeta Joan Maragall. Els amics del seu pare, el notari Salvador Dalí Cusí, li fan els primers encàrrecs, en què emergeixen símbols de l'Empordà, com les sardanes. És a Figueres on també sorgeix el Dalí revolucionari, íntim amic de Martí Vilanova i Jaume Miravitlles. I el paisatge de l'Empordà, amb el seu cel blau ras, és el motor de la seva obra creativa. Els referents catalans i empordanesos són presents al llarg de tota la seva trajectòria i esdevenen l'essència de la seva obra; avui, molts d'ells són universals gràcies al geni empordanès. Els anirem revelant a poc a poc.

Encuesta : 1 ¿Cual es históricamente el mejor momento artístico de la provincia de Gerona?; 2 ¿Cuales son las piezas artísticas que considera más destacadas de la provincia? / por Pedro Piferrer
Piferrer Vilagran, Pedro


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 16 (1961) , p. 80-83 : il.

Joan Subias Galter (1897-1984). Dues vides i una guerra / [ressenya de:] Joaquim Tremoleda Trilla
Tremoleda i Trilla, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 48 (2017) , p. 340-343 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Nadal i Farreras, Joaquim. Joan Subias Galter (1897-1984). Dues vides i una guerra / Joaquim Nadal i Farreras. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2016

Joan Subias Galter / [ressenya de:] Jordi Font Agulló
Font i Agulló, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 48 (2017) , p. 343-345 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Nadal i Farreras, Joaquim. Joan Subias Galter / Joaquim Nadal i Farreras. Girona : Ajuntament de Girona, 2016

Joan Subias Galter / [text Joaquim Nadal i Farreras]
Subias Galter, Joan


Girona : Ajuntament de Girona : Rigau, 2016
107 p. : il. ; 28 cm (Girona fotògrafs, 13) 
ISBN 9788484962236

Joan Subias Galter (1897-1984) : dues vides i una guerra / Joaquim Nadal i Farreras
Nadal i Farreras, Joaquim


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2016
241 pàgines : il. ; 30 cm (Publicacions de la Presidència, 4. Sèrie major) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788499653358

Estudi biogràfic de la vida i l'obra de Joan Subias Galter (1897-1984), que l'any 1974 va decidir lliurar el seu fons documental i fotogràfic a l'Institut d'Estudis Catalans. Figuerenc, un dels primers descobridors de Salvador Dalí i apassionat per la història de l'art, es va iniciar en la gestió del patrimoni cultural com a director dels Serveis de Cultura de la Diputació de Girona (1926), i successivament, de la Comissaria de la Generalitat de Catalunya a Girona i de la Conselleria de Cultura (1931-1939). Va prendre la iniciativa en la declaració de monuments nacionals de Sant Pere de Roda i de Santa Maria de Vilabertran i va promoure la restauració i la rehabilitació de molts monuments, mentre s'encarregava per compte de l'IEC de la confecció del Catàleg monumental de la província de Girona. Des dels inicis de la Guerra Civil, primer a Girona i després a Barcelona, va tenir un paper destacat en la salvaguarda del patrimoni artístic de Catalunya; va ser cap de la Secció de Museus des de 1938 i, com a tal, va assumir la responsabilitat del trasllat i la salvaguarda de moltes obres del patrimoni català a Can Descals de Darnius. Després d'un breu exili, va ser represaliat i depurat amb pèrdua de feina i sou; quan el 1949 va ser rehabilitat després de la revisió de l'expedient, Subias ja havia refet la seva vida, ara dedicat al món editorial i a la docència com a professor de l'Escola de Llotja i com a catedràtic de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, havia estat des de 1935 corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Molt acreditat fins a mitjan anys setanta, la seva figura i la seva biografia van caure en l'oblit, tret de les aportacions singulars que en van fer Eduard Puig Vayreda i Francesc Fontbona i de Vallescar. (IEC).